No més abraçades pels càrtels mexicans
La mort del capitost Oseguera Cervantes a mans de Mèxic ha desencadenat una violència a tot el país. El canvi de política de Sheinbaum cap a una de més directa fa que els experts es preguntin si Trump hi té alguna cosa a veure.
Nemesio Rubén Oseguera Cervantes, el líder del càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG), va morir diumenge en una operació de l’exèrcit de Mèxic. La mort de Cervantes, també conegut com “El Mencho”, ha desencadenat una onada de violència estesa per diversos estats mexicans. Però, què passa després de la mort d’un dels ‘capos’ de la droga més poderosos del país, i què hi té a veure Trump amb tot plegat?
Arran de la notícia de la mort d’El Mencho, presumptes membres del càrtel van llançar represàlies coordinades en múltiples estats. Els atacants van incendiar botigues de conveniència, van arrossegar camions cap a les principals autopistes i van aixecar bloquejos incendiaris, coneguts com a narcobloquejos, paralitzant ciutats i tallant rutes principals. El pànic es va estendre entre la població. Només a Jalisco, més de 25 membres de la Guàrdia Nacional van ser assassinats, convertint-lo en un dels dies més sagnants.
El càrtel Jalisco Nova Generació és una de les organitzacions criminals més poderoses de Mèxic. Fundat entre el 2009 i el 2010, el grup va sorgir de les restes del càrtel del Milenio i immediatament va créixer fins a convertir-se en una força dominant en el tràfic de drogues del país. Es va guanyar una fama de barbàrie i violència sense precedents des de la caiguda de l’antic càrtel dels Zetas, format per antics soldats d’elit que van introduir tàctiques militars en el crim organitzat. El CJNG opera a gran part de Mèxic i ha construït rutes de tràfic que s’estenen per l’Amèrica Llatina fins als EUA i parts de l’Àsia. L’organització trafica significativament amb cocaïna, heroïna, metamfetamina i, recentment, als EUA, amb fentanil. A banda del narcotràfic, el grup es beneficia de l’extorsió, el tràfic de migrants i el robatori de petroli i minerals.
Experts afirmen que la mort d’El Mencho significa el final de la política d'”abraçades, no bales” (abrazos, no balazos). Quan el partit governant actual va arribar al poder el 2018, l’administració de l’expresident Obrador va prometre un enfocament diferent: en lloc de captures d’alt perfil, advocava per programes contra la pobresa que abordessin les causes arrels de la violència. Els crítics es qüestionen ara si aquest canvi de política és una conseqüència de la pressió constant de Trump sobre la presidenta Claudia Sheinbaum, instant a accions més dures contra els principals càrtels.
En referir-se a l’operatiu que va matar Cervantes, Sheinbaum va defensar un cop més la sobirania de Mèxic. Els experts també coincideixen que la pressió dels EUA va ser clau, tant en la caiguda d’El Mencho com en el gir de Sheinbaum cap a una estratègia de seguretat més agressiva en comparació amb l’enfocament de López Obrador. “El president Trump ha designat els càrtels com a organitzacions terroristes, i Mèxic ha entregat desenes de traficants de drogues. El factor Trump és molt important en el que està passant”, diu a la BBC Jon Benjamin, ambaixador del Regne Unit a Mèxic entre 2021 i 2024.
L’analista polític Carlos Bravo Regidor va dir al New York Times que Sheinbaum ha aprofitat la pressió dels EUA per canviar la política. “Ella volia canviar la seguretat a Mèxic, i Trump va arribar en un moment molt interessant per tirar-ho endavant”.
La mort d’El Mencho és un dels cops més significatius contra una organització criminal mexicana. No obstant això, els experts assenyalen que, tot i que el CJNG podria estar ara en una “posició més feble”, molts adverteixen que “decapitar” el caèrtel sense desmantellar els seus recursos és un error. Els experts diu que, amb tota probabilitat, Jalisco sobreviurà.