Deixar el casc per posar-se la toga
Ferré advocats celebrà al 2025 els seus 30 anys com a despatx que lluita pels drets dels afectats per víctimes de tràfic, i ho fa explicant la història de superació del seu fundador
“Em llevava a les dues de la matinada i estudiava fins a dos quarts de set; entrava a l’obra, treballava fins a les tres i a les quatre ja era a la facultat.” Així narra Albert Ferré la seva experiència universitària combinant els estudis teòrics amb la duresa física de la feina a l’obra. Va començar treballant com a paleta, des dels 13 anys, fins que, als 26, un accident va canviar la seva vida. Tot i no cobrar-se cap víctima mortal, el sinistre va deixar el cotxe del, en aquell moment, manobre inutilitzable i convertit en ferralla. Encara que estaven coberts en la pòlissa, l’asseguradora es va “fer la sueca”, i com que no tenien advocat, cosa molt costosa i inassumible per a una família humil, van perdre el cas. Aquest va ser l’impuls final que va necessitar Ferré per canviar el casc de constructor per la toga i els jutjats. Va matricular-se a la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Allà descobreix, gràcies a un company de classe que treballava en el món de les assegurances, que la seva l’havia estafat, aprofitant-se del seu desconeixement legal. Són anys molt durs per al lletrat, que es va veure dormint quatre hores al dia, treballant set hores a la construcció i estudiant a les tardes. La conciliació va ser difícil, però es va veure recompensada amb el títol d’advocacia.
Després de l’experiència universitària, el lletrat va decidir aventurar-se a obrir el seu propi despatx, en aquest cas, a la Llagosta. Posteriorment i a causa, de l’èxit d’aquest, va poder expandir el seu bufet a Barcelona, Ferré Advocats. Va ser a la capital catalana on el bufet va guanyar prestigi.
Durant els anys, l’advocat ha viscut moltes experiències que l’han marcat. Una de les més destacades és el cas d’una noia que va creuar la N-II per un lloc on no podia amb la seva filla de vuit mesos. Un conductor, actuant sota els efectes de l’alcohol i excedint els límits de velocitat permesos, va atropellar-les. La mare va morir a l’acte, però el nadó va sobreviure. Tot i no travessar per un pas de vianants, es va acabar donant el 40% de la responsabilitat a l’acusat, i es va concedir el mateix percentatge de la indemnització precedent. Amb això, la família ha pogut criar a la, ara, noia de 24 anys.
Una altra anècdota que el creador de Ferré Advocats recorda especialment és el cas d’un jove que conduïa una moto i va morir després d’un xoc frontal amb un turisme. L’altre implicat en el sinistre no volia fer-se càrrec de la indemnització. És per això que es va al·legar que, en el moment de l’impacte, el motorista no portava els llums frontals encesos. Després de contactar amb un coronel de la guàrdia civil, el professional del dret va aconseguir demostrar, a través dels filaments trobats en les restes del ciclomotor accidentat, que sí que les portava enceses.
El passat 2025, el bufet va celebrar els seus trenta anys. Tot i que Albert Ferré s’ha vist en l’obligació de retirar-se per les seqüeles que va deixar l’accident que ho va començar tot, qui millor que el seu fill, amb qui comparteix fins i tot el nom, per agafar el relleu al capdavant del despatx. El seu pare destaca que, si no hagués acceptat dirigir el bufet, l’hauria tancat abans de deixar-lo en mans externes. El projecte manté la seva línia de posar a la gent per davant. El lema del seu nou director manté el del seu predecessor, “advocats per a les persones”.
- Pompeya sigue revelando secretos dos mil años después
- Senegal eleva fins a deu anys les penes contra el col·lectiu LGTBQ+
- Barcelona en marzo 2026: impresionismo, fotografía social y cultura accesible en plena Capital Mundial de la Arquitectura
- Ensenyar la targeta vermella a l’intolerància
- No més abraçades pels càrtels mexicans