Els menors enxarxats: un nou repte digital

La cicatriu oberta entre els Estats Units i Europa suma un nou punt de fricció; aquesta vegada, en matèria de regulació digital. Mentre les grans tecnològiques nord-americanes i els magnats de Silicon Valley reivindiquen la llibertat de mercat i d’expressió com a principis fonamentals, diversos governs europeus avancen cap a una intervenció més decidida. En eixe front regulador, l’Executiu de Pedro Sánchez ha volgut posicionar-se en primera línia.

Des de l’aparador del World Governments Summit, Sánchez va endurir el to i va proclamar la fi del “salvatge Oest digital”. El missatge respon a una inquietud social creixent per l’impacte de les xarxes en menors. Així doncs, el paquet anunciat a Dubai pretén implantar mesures com prohibir el registre en xarxes socials a menors de 16 anys, ordenar la verificació obligatòria d’edat, traçar la “petjada digital de l’odi”, establir responsabilitat penal de directius tecnològics i tipificar com a delicte determinades manipulacions algorítmiques.

No obstant això, davant aquest projecte, el principal dubte dels experts gira entorn de la seua viabilitat tècnica i jurídica. La verificació d’edat “totalment segura” sense comprometre la privacitat encara no existeix, segons ha remarcat el jurista especialitzat en dret digital, Borja Adsuara. Les tecnologies disponibles poden acabar exigint un document d’identitat, cosa que tensionaria el principi de minimització de dades. Davant d’això, Adsuara ha defensat el Reglament d’Identitat Digital Europea, que preveu una cartera digital capaç d’acreditar la majoria d’edat sense revelar informació addicional, si bé el sistema encara no està operatiu.

Més controvertida resulta la traçabilitat de la “petjada digital de l’odi”. Per a Adsuara, només un organisme independent podria definir i analitzar aquest concepte amb garanties democràtiques. En cas contrari, es corre el risc d’avançar cap a un model de vigilància incompatible amb drets fonamentals dels usuaris més vulnerables.

Aquesta proposició de llei s’insereix en un context internacional convuls. El desembre passat, Austràlia es va convertir en el primer país a prohibir l’ús de xarxes socials a menors de 16 anys, imposant multes de fins a 50 milions de dòlars australians a plataformes com Facebook, Instagram, TikTok o X si no aplicaven controls efectius. França ha limitat l’accés a menors de 15 anys, i el Regne Unit, Dinamarca, Alemanya o Espanya han obert debats similars.

Ara bé, com planteja l’advocat especialitzat en protecció de dades, ciberseguretat i dret digital, Alberto Casaseca, cal preguntar-se si fa falta més regulació o si n’hi hauria prou amb aplicar amb més contundència la ja existent. A escala comunitària, la Unió Europea disposa del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Directiva de Serveis Audiovisuals. Aquestes normes obliguen les plataformes a protegir els menors, prohibir publicitat personalitzada dirigida a ells i limitar continguts nocius. El debat, per tant, es desplaça de la creació normativa cap a l’eficàcia actual en la seua execució.

S’hi afegeix la pressió social, la qual és indiscutible. Segons una enquesta publicada pel mitjà Escudo Digital, un 64,24% dels seus lectors dona suport a la mesura restrictiva. El sociòleg Diego Hidalgo, fundador del Moviment OFF, sosté que la iniciativa del Govern “va en la direcció correcta” i equipara la limitació digital amb la prohibició d’alcohol, tabac o joc per a menors. Argumenta que el disseny addictiu de les plataformes explota les vulnerabilitats psicològiques de tots, però amb més perversitat en xiquets i adolescents.

A més, les dades reforcen la preocupació ciutadana. Com assenyala la firma de control parental Qustodio, els menors espanyols dediquen més d’una hora diària de mitjana a xarxes socials. D’altra banda, UNICEF alerta que el 78,3% dels xiquets de 10 i 11 anys ja té perfils en alguna xarxa. D’aquest conjunt, un 6% podria presentar patrons d’ús problemàtic i també han saltat alertes per proposicions sexuals en línia. Tot això s’emmarca en un panorama amb una proliferació de casos de depressió, ansietat o soledat no desitjada, potenciats per un ús inadequat de les xarxes.

Malgrat això, la relació entre xarxes i salut mental no és tan senzilla. El responsable d’educació en drets i ciutadania global d’UNICEF Espanya, Nacho Guadix, insisteix que les plataformes també poden ser espais d’aprenentatge, connexió i autoexpressió, especialment per a joves en contextos vulnerables. El risc és confondre causes estructurals, com la discriminació o la desigualtat, amb els efectes amplificats per la tecnologia.

Fins ara, el debat s’ha centrat en com verificar l’edat sense vulnerar la privacitat i sense que els menors burlen el sistema mitjançant VPN o comptes de tercers. A això s’afegeix l’evident asimetria de poder entre els ingressos de les grans tecnològiques, equiparables al PIB de països mitjans, i la capacitat reguladora dels Estats. Aquesta desproporció reflecteix la seua influència econòmica i política, i reforça la necessitat que la UE consolide un escut normatiu ferm i coordinat.

Cal tindre en compte que el caràcter prohibitiu podria generar efectes indesitjats, com el desplaçament cap a plataformes menys regulades o l’evasió mitjançant mecanismes tècnics. Per aquest motiu, entre experts, sembla existir consens que la regulació ha d’anar acompanyada d’alfabetització digital, educació en privacitat i ciberseguretat i acompanyament familiar. El repte és considerable. Per a construir un entorn digital més segur, transparent i responsable, Europa haurà de demostrar cohesió política i eficàcia reguladora, de manera que protegir no signifique tancar portes.