La IA revoluciona l’art
La creació artística es troba en un moment de transformació
La intel·ligència artificial està canviant molts àmbits de la nostra vida. Les disciplines ja no són el que eren. Normalment, es parla del dret, l’economia o la publicitat. Però, on queda la pràctica artística amb la presència de la IA? La pintura, la música, el cinema, la literatura, es troben en perill. Davant la presència constant de sistemes intel·ligents hi ha un debat obert sobre l’originalitat, els drets d’autor i la qualitat de les creacions culturals.
Les noves eines permeten crear una gran quantitat d’obres. Una tècnica perfecta. Creació de textures inimaginables i innovadores. La música incorpora noves melodies. Lletres que expliquen històries memorables. Però tot això queda en res si n’hi ha emoció. Això és perquè malgrat que la IA sigui capaç de transformar els tecnicismes, mai serà capaç de transmetre un sentiment.
Qui és l’autor d’una pintura generada per algoritmes? Quin tipus de protecció de drets d’autor s’ha d’aplicar? Aquest és el debat actual. Plataformes com LexisNexis alerten que la legislació encara no s’ha plantejat per afrontar aquesta nova realitat. A més a més, es defensa que ha de ser el mateix tribunal el que ha d’adaptar els criteris tradicionals de la propietat intel·lectual davant de qualsevol problemàtica de l’estil.
Un exemple és el grup Obvious amb la seva obra Edmon de Belamy, qui van crear una obra fent servir material programes d’IA. Aquesta obra va ser venuda per 432.000 dòlarsl. No obstant això, l’ànima de l’obra continua sent estrictament del grup o hi ha posat cullerada els algoritmes? Però la pintura no és l’únic exemple. Xairo Campos Blanco, un noi de 22 anys gallec, dirigeix dos corals i té un projecte entre mans que busca combinar una melodia feta amb IA però que tingui l’essència de la ment humana.
Les diferents pràctiques artístiques s’han trobat històricament al debat entre el plaer i el mercat. Amb tot això, la intel·ligència artificial actua com un incentiu més davant aquesta dualitat. És lícit vendre obres que no tenen cap rerefons sentimental ni hi ha un esforç al darrere? Aquest és un molt dels dilemes que es plantegen a les plataformes. Més enllà, hi ha el dubte de si la innovació i la diversitat de propostes queden per sobre de transmetre emocions autèntiques. La transformació digital fa anys que és evident, però en aquests casos es mostra més present que mai.
És evident que cal veure on es troba l’equilibri entre la creativitat humana i la capacitat tècnica. Els experts ho tenen clar: el futur de l’art es troba en la combinació entre la imaginació humana i els algoritmes. D’aquesta manera s’obrirà un escenari on a creativitat serà més inclusiva, diversa i inesperada. És necessari comprendre que la tècnica va per una banda, i allò que es vol transmetre per una altra. El sentiment, però, és l’element més fort i és allò que cap màquina podrà substituir mai. És aquesta l’essència de tota mena d’art.